Excursió a la Muntanya de Portbou

Descobrint la forest de Portbou!
No ens ha calgut cantar sol, solet ni trucar al Rac perquè ens vingués a buscar; hem tingut sort.
Ara sí que la meva càmera està arribant a la seva jubilació... pobreta.

CONEIXENT LA VIDA MARROQUINA

Marroc: el país del comerç, les olors, les espècies, els sons de tambors i els encantadors de serps. Ja hem après a regatejar! I ens hem fet un fart de beure te i menjar uns pans i uns tahines bonsíssims.
I després... una mirada a la vida senzilla i pobra del sud, amb la seva hospitalitat i la seva tranquil·litat... És impressionant com treballen i com somriuen!

El desierto: un espacio único de silencio y belleza donde jugar con la arena fina, donde contemplar la puesta de sol desde las dunas. Los camellos: más resistentes y fiables que nuestra tecnología. Los nómadas: viviendo sólo de dátiles y leche de cabra... El cielo despejado sin ninguna luz: qué bien sentirse tan pequeña en medio de las estrellas.
Las kasbas: fortificaciones antiguas que están en todos los pueblos. Son de adobe y parece que se vayan a desaher en cualquier momento, pero aguantan mucho más que las paredes de mi piso, seguro.


En un petit oasis, ara força sec...














Els advocats del desert: són com globus, els petes i a dins no hi ha res!

























Gaudint de la calma de la gent del desert amb la seva música de tambors.


























Desgraciadament, aquí encara són les dones les que han de fer totes les feines més feixugues...

Fent memòria...

Hola gent! ja m'han publicat la memòria de la formació que vaig fer a Buenos Aires. Per si us fa gràcia de veure-la, us dic la direcció: està a l'apartat [2008/10/8] Memorias de estancias con Becas ANPIR 2007-08 de la web www.anpir.org.
O si no, podeu clicar a l'enllaç directe:
http://www.anpir.org/documentos/memoria-aigle.pdf

Trobades de tardor

Una nova manera de fer manetes? Qui sap... El que sí que està clar és que s'ho estan passant genial!











Concert Solidari per als nens del Raval: una bona ocasió per posar un peu al Liceu!
























Inaugurant el piset: algú més a sopar? on n'hi caben 8, n'hi caben 10!

I el pròxim dia, a jugar i després premi segur per a qui s'apunti a moure les caderes. Interessats enviar SMS amb JUGAR.SÍ

A Tàrrega falta gent!

El nostre actor preferit! Amb ell vam riure molt, sí, encara que una mica de por sí que ens feia..., no?


Segurament que entre aquestes persones no hi havia cap arqueòleg...!


A Talladell vam poder fer del nostre passeig tota una obra d'art. Un luxe poder sentir aquella escalforeta!
Quina gràcia veure com el nostre fotògraf intenta una i altra vegada veure la imatge per la pantalla de la càmera. ;-)

Estem tots "super programats".










Una llavor tendra i vermella enmig del poble.