Ja tinc casa!

Gent, després de quasi un mes buscant pis a Terrassa i fent d'okupa a casa la Sara, finalment he trobat aixopluc! I just el que havia somniat...
I res, ara entretinguda muntant el piset, intentant que això de menjar en una taula de càmping o dormint a terra no duri massa. Sort en tinc de l'Esteve i la Paquita (els meus pares), que s'estan tornant experts en acompanyar-me hores i hores a mirar mobles, i en ajudar-me a fer del meu pis una llar. Si algú necessita idees de disseny o decoració d'interiors, us donaré el seu contacte! ;-)

A part d'això, en procés d'adaptació a la feina i acabant la memòria de la rotació a Buenos Aires, que ja toca treballar una mica. Per a tothom qui comença o està de vacances: gaudiu-ne molt i relaxeu-vos!

La Lidia i jo, a Canyelles (Roses)

Més celebracions

Ara sí que això del PIR s'ha acabat de veritat...! Han passat ràpid, aquests tres anys. Sort que sempre hi ha una bona festa per celebrar-

ho i evitar un dol complicat o un trastorn d'ansietat associat a la nova etapa laboral.

Si alguna vegada necessiteu uns artistes que, a més, siguin psicòlegs o psiquiatres, no dubteu en contactar les companyes i els companys de residència. Us faran un bon preu.

Ja veieu, aquesta noieta tan amable que m'acull a Terrassa és un any més bella! (que consti, és amb b!)

PER MOLTS ANYS, SARA!

¿Què faries sense aquesta okupa del teu piset que sempre porta la càmera per als millors moments?

Dolça tornada / Dulce retorno

Toca dir adéu, de sobte perdo cinc hores, m'envaeix la xofogor d'un estiu mig oblidat i busco pis en quatre dies mentre m'imagino com serà la nova feina... Emocions que es barregen contínuament. Decideixo continuar la intensitat i amanyagar els nous reptes amb ilusió. M'hi llanço.
Impossible sense la gent que m'ha esperat, que m'ha acollit i que m'ha escoltat mentre contava les meves aventures, o amb qui he pogut tornar a compartir més que paraules escrites. La gent que m'ha donat confiança i que m'anima a seguir endavant. La gent de qui puc continuar aprenent i a qui puc continuar estimant. També la gent que des d'allà continuen estant aquí d'alguna manera.
Gràcies per aquesta tornada tan dolça.

Toca despedirme, de repente me roban cinco horas, me invade el bochorno de un verano medio olvidado y busco piso en cuatro días mientras me imagino cómo será el nuevo trabajo... Emociones que se mezclan contínuamente. Decido vivir la intensidad y acariciar los nuevos retos con ilusión. Me lanzo.

Imposible sin la gente que me ha esperado, que me ha acogido y que me ha escuchado mientras relataba mis aventuras, o con quien volver a compartir más que palabras escritas. La gente de quien continuar aprendiendo y a quien continuar queriendo. También la gente que desde allí continúan estando aquí de alguna manera.
Gracias por este dulce retorno.

Res millor que començar per celebracions i saborejar un bon pastís de xocolata negra!


PER MOLTS ANYS, Clàudia!



Nada mejor que empezar por celebraciones y degustar una buena tarta de chocolate negro!

FELIZ CUMPLEAÑOS, Claudia!